Sesga

Edifici Polifuncional de Sesga

Este edifici és similar als que van tindre altres localitats del Racó d’Ademús, com Sesga, Val de la Sabina o Torre Alta, on el forn comunal compartix espai i caldeja altres dependències com l’escola, la barberia o la Casa de la Vila. En concret, ací el forn se situa, com és tradicional, en la planta baixa, amb l’enllosat de grans pedres i el vell forn morú, utilitzat pels veïns fins a dates molt recents.
En la planta primera trobem, d’una banda, la barberia, que també va ser lloc de reunió veïnal i que comunica amb el calabós. Per l’altra banda, annexa, està l’escola.
De la barberia encara es conserva una xicoteta mostra de l’instrumental propi d’este ofici.
L’aula es mostra intacta, amb la decoració pròpia de l’època tal com es va quedar quan es va tancar fa més de mig segle, i este és el motiu pel qual és un museu autèntic i entranyable. Els tinters encara estan en els tamborets, els mapes penjats en les parets i encara sembla escoltar-se el ressò de l’alegre cridadissa infantil. Ací el foc servia, doncs, per a calfar les diferents dependències, però també per a donar aliment, per a donar salut i saviesa.

Un recorregut que es pot estendre per altres arquitectures del llogaret, com la teuleria, que es conserva intacta i que manté, fins i tot, en el magatzem, totes les eines pròpies de l’ofici; els dos forns d’algeps, o el conjunt hidràulic, amb la font, l’abeurador, el safareig, el batà, les séquies o la bassa.

Totes estes estructures preindustrials de Sesga, amb algunes d’Ademús, van rebre, en 2011, el primer premi “Europa Nostra”.